CONCILIACIÓ FAMÍLIA-FEINA: CONSULTA EUROPEA OBERTA

La Comissió Europea va llençar, el passat 18 de novembre, una consulta pública sobre com millorar l’equilibri entre la vida familiar i laboral i reduir els obstacles a la participació de les dones en el mercat laboral.

La consulta té cabuda en el Programa de Treball per a 2016 que cercarà:

• Augmentar la participació de les dones en el mercat laboral millorant l’actual marc legal i polític de la Unió Europea.
• Permetre un millor equilibri entre les responsabilitats d’atenció i professionals per a les persones treballadores i aquelles amb familiars dependents.
• Permetre una millor distribució de les responsabilitats d’atenció entre dones i homes.
• Reforçar la igualtat de gènere.

El document de la consulta ofereix una visió general dels principals reptes de la conciliació de la vida laboral i familiar per a pares i persones amb familiars dependents i fa balanç de les mesures ja implementades a nivell de la UE.

La consulta oberta convida al públic a opinar sobre aquests reptes i sobre possibles respostes polítiques per fer-hi front. La consulta en línia estarà oberta fins el 17 de febrer de 2016.

Més informació: aquí.

DELICIOSA TERTÚLIA

Deliciosa tertúlia la d’ahir al Centre Cultural Bellavista de Les Franqueses del Vallès, amb la Marta, la Noèlia, l’Aloma i la Merche, unes tertulianes com la copa d’un pi.

A partir de les nostres experiències personals de com la maternitat ha significat un punt d’inflexió en les nostres vides, vam analitzar les incapacitats de la societat, de l’estat, i de les empreses, per a protegir i donar suport a la maternitat, la paternitat i, sobretot, a la petita infància. I de quines estratègies ens hem hagut d’empescar per a superar el repte de conciliar feina i família.

La societat civil ens hem organitzat en grups d’ajuda mútua, de lactància, de criança o d’acompanyament entre mares o entre famílies. Les iniciatives sorgeixen per tot arreu. Però en l’àmbit laboral, trobem a faltar mesures potents que permetin compaginar la criança amb el desenvolupament professional de les mares i, en general, dels cuidadors, salvaguardant la seva salut i enteresa.

Seguirem lluitant!

“Les mares del món no som del món. Ens sentim foragitades del món. Sobrepassades pel món. Arraconades al parc. Però el nostre racó ens uneix, ens reconforta, ens ajuda a respirar, ens refugia del món on les mares del món no hi tenim cabuda. Sortim al parc almenys un cop al dia. Entrem al recinte maternal dels mals d’esquena i de la felicitat. Parlem i reparlem de bolquers, de pits, de caques, de farinetes, de primeres passes, de pediatres, d’escoles bressol, de parts, de mares que es fan mares, de fills que es fan persones. Les paraules van teixint una xarxa suau i delicada entre les mares. Cada una de nosaltres agafa un cap del fil, el fil de la paraula, i aguanta amb la seva escolta. Cadascuna de nosaltres tiba el fil amb una força sobrehumana perquè cap de les mares no caigui sobre dur. Això és el parc.” (pàgina 128 de Vet aquí la teva mare)

PRESENTACIÓ-TERTÚLIA A LES FRANQUESES DEL VALLÈS

CANVI DE DIA I HORA: dijous 10 de desembre a les 17.30h.

Per encàrrec de l’Ajuntament de Les Franqueses del Vallès, presentaré la novel·la Vet aquí la teva mare en format tertúlia dins del programa “Fem un cafè i parlem dels nostres fills” amb un públic molt propi per a la novel·la: mares i pares interessats en temes educatius, conciliació i família.

Hi haurà lectura de fragments, presentació del procés d’escriptura i debat dels temes de fons: com irromp la maternitat a la vida d’una dona, les dificultats per a conciliar els horaris, les noves necessitats que apareixen quan la mare torna a la feina, la manca de sensibilitat que hi ha en el món laboral per a acollir les mares després del permís maternal, les expectatives mútues…

Esperem que la trobada sigui fructífera per a tots!

Aquí us deixo el cartell de la trobada.

AVUI, A EL PERIÓDICO

Primera aparició en mitjans de comunicació de “Vet aqui la teva mare”, en un article sobre el certamen literari Paraules a Icària, promogut per Edicions Saragossa i Districte de Sant Martí, que vaig guanyar al febrer passat. A El Periódico d’avui, 22/9/2015, a la secció Districtes de Barcelona.

Rosa Zaragoza, l’editora, declara que «A l’hora d’escollir llibres, em decanto pels que afavoreixen la convivència, amb uns valors positius com l’amor a la vida però amb sentit crític».

L’enllaç a l’article:

• en català: http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/sant-marti/planeta-barri-4529446#
• en castellano: http://www.elperiodico.com/es/noticias/sant-marti/planeta-barrio-4529446#

L’ASCENSOR COM A METÀFORA

L’ascensor no deixa de ser una caixeta penjant d’un fil que es desplaça amunt i avall per un tub de respiració que travessa un edifici des del seu cap fins als seus peus. O des del seu cel fins al seu infern.

Si m’agraden els ascensors deu ser perquè els veig vulnerables, precaris i influenciables. Plens d’olors, plens de rastres, plens de veus, de bosses i d’estranys. Com un esòfag amb totes les seves emocions, aquest tub que connecta la boca amb l’estómac, la paraula amb la ràbia i la tendresa, o els esquitxos amb el mar.

Per això és el meu escenari preferit per a una comiat. Perquè un comiat és un vincle que penja d’un fil. Com tots, però aquest encara més. És un coll enrogallat, una llagrimeta que no vol acabar de baixar, un puja-baixa de peneta i alegria. Un comiat és una caixa plena d’olors, de rastres i records. És un fil que es va tallant poc a poquet.

L’ascensor és un no-lloc, segurament, perquè no hi passa res; no hi pot passar res més que una trivial conversa fugissera. Però és el lloc perfecte per a un comiat perquè significa portes que es tanquen, persones estimades engolides allà dins. I significa forat. I tots sabem com ens perden els forats! La tendència als forats sempre ha estat una característica de la humanitat, sempre s’ha dit. La tendència als pous i als cels. La tendència a caure i a volar. Totes les tendències més profundes sintetitzades en un lleig ascensor de barri tatuat, vulnerat i empudegat o en un elevador sofisticat, aparent i emmoquetat, això tant és.

INVITACIÓ PER DIMARTS

Edicions Saragossa, Districte de Sant Martí, Biblioteca Manuel Arranz, Llibreria Etcètera…

Us convidem a la presentació dels llibres guardonats en el VII certamen Paraules a Icària, a càrrec de Maria Aladern, escriptora, i Eduard Miró, filòleg i poeta, amb la participació dels autors: Laura Mencia i José Luis García Herrera, i l’editora Rosa M. Zaragoza.

L’acte tindrà lloc el dimarts dia 19 de maig, a les 19.00 h, a la sala d’actes de la biblioteca Poblenou-Manuel Arranz
c. Joncar 35, de Barcelona.

invitacio_VII Certamen_Biblioteca PN

PRESENTACIÓ DE “VET AQUÍ LA TEVA MARE”

Presentació:

• ON: Llibreria Claret (Roger de Llúria, 5. Barcelona)
• QUAN: El proper dimecres 27 de maig de 2015, a les 19h.
• PARLARAN:
  • Rosa Saragossa (editora)
  • Muriel Villnaueva i Perarnau (escriptora)
  • Laura Mencía (l’autora del llibre)

M’acompanyeu al viatge emocional pels penya-segats de la maternitat i els precipicis de la conciliació laboral?

“Si digués que he escrit aquest llibre per venjança seria un pèl fort, no?!”

“És una narració entranyable perquè mostra les entranyes (les vísceres) d’una mare”

“Una dona que només volia ser una senzilla i ocupada mare“

AQUEST SANT JORDI

Benvolguts,

Arrel de la publicació de “Vet aquí la teva mare“, aquest Sant Jordi estaré a dues paradetes de llibres:

• MATÍ (12-13h) – Llibreria Etcètera (Rambla Poblenou)
• TARDA (18-20h) – Edicions Saragossa (Rambla Catalunya, 120, entre Rosselló i Còrsega, pujant a mà dreta)

Feliç Sant Jordi!!

(il·lustració de Joan Turu: http://joanturu.blogspot.com.es/)

JOSEP, LA TEVA POESIA

La teva poesia, Josep, té rostre de derrota. I per això em toca. I per això, potser, et sents poc valent per a publicar-la. Perquè la teva derrota és la de tots. La de no poder atrapar-ho per molts intents que en fem, la de no entendre’n res, la de no copsar-ne ni un borrall. Ni el total, ni el detall. Com a màxim això, algun detall, alguna imatge fugissera. La teva veu és un crit d’impotència. Teu i nostre. Ni ho entendrem, ni en formarem part. Mai.

La teva poesia té ulls que miren, dents que mosseguen i diafragma que puja i baixa empenyent l’aire que l’oxida. Inquieta, tremolosa, contundent, irònica. Així és la teva poesia. La teva paraula és un joc de paraules, així com la teva derrota és un joc de derrotes, de caigudes, de rendicions. De boniques concessions a l’evidència: estem perduts i atrapats.

La teva poesia és el teu bumerang. O el nostre. Sempre torna. El que tu qüestiones, t’acaba qüestionant a tu mateix. El que tu atrapes, t’acaba atrapant. Per això, la teva veu és nostra. El nostre astorament, el nostre qüestionament, el nostre enamorament. Tots parlem per tu i tu parles per tots. No t’aturis mai. I publica, expandeix, difon, crida.  La teva poesia val més que mil paraules.

BLOC DEL JOSEP: http://lacuadeldiable.blogspot.com.es/