EL RESSÒ D’UN PLOR

Sóc al llit, a punt de llevar-me, i sento un nen que arrenca a plorar al pis del costat. I automàticament, noto com se m’encongeix un budell. Plora amb tanta força que molesta. M’estressa. Sembla que sigui més a prop del que és, que no hi hagi parets, que no sigui fill d’un desconegut sinó meu. Aquest plor em sembla més proper que llunyà. Em llevo, i des del bany, encara el sento, i amb més força. Quina manera de bramar. Com ressona per tot arreu aquest gemec incansable. I quina vergonya d’edifici que no és capaç d’aïllar-me del soroll. Del fred. De la pena. El ressò d’aquest plor és ben meu aquest matí.

guille plorant

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: