TOT EL QUE NO VOL

No vol tenir dues cames normals, vol tenir unes cuixes gruixudes que tremolin a cada passa com dues gelatines dolces, deixant els homes salivant al seu darrere.

No vol fer petons normals, vol fer petons lents i suaus, que parlin, que cantin, que ballin sobre la pell, que comencin tímids i acabin desvergonyits, que siguin un viatge, que serpentegin amb diferents textures i destins, que provoquin volcans i sobretot que durin tota una cançó.

No vol tenir un nom tan normal, vol dir-se Úrsula o Indira o Obdúlia o Priscila.

No vol tenir por dels gossos, vol tenir tres gossos i dues gates, dos parelles d’agapornis i una de periquitos volant per casa, cavalcar cada diumenge fins que les cames li diguin prou, pasturar el ramat d’en Vicenç i donar fulles d’enciam a una colònia de tortugues de terra en un terrari que ocupi mig menjador.

No vol tenir tanta feina, vol dedicar-se a mirar pel·lícules, a prendre orxates i a passejar gossos. Prefereix no haver-se de llevar a l’hora estipulada sinó a l’hora que la son s’acabi. No vol que a la nit hi hagi silenci. Vol que el dia amb la seva llum no s’extingeixi, i que la darrera frase no conclogui mai.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: