COM MENJA EL PERSONATGE?

Als 11 mesos, escampa l’arròs per la taula, posa la mà sencera a dins del plat, es frega la cara amb els sucs dels aliments, escup la sopa de la boca si no la vol, tira el contingut de la cullera o bé tira la cullera a terra, s’omple tota la mà sencera amb gran quantitat de tallets de carn o de peix enlloc de pessigar-los d’un en un amb la punta dels ditets, aixafa l’ou dur amb els dits o amb el palmell de la mà, a sobre el plat en el millor dels casos o a sobre la taula, perquè canvia de textura i vol observar-ho, i després s’ho empassa, també prem la verdura dins del puny a veure si treu suc.

Amb 16 anys, punxa fulles d’enciam amb la forquilla fins que no n’hi entren més i se les entafora dins la boca, li regalima l’oli per la barbeta, endrapa alhora cinc olives amb pinyol i en va escopint els pinyols amb exagerats moviments de mandíbula, mastega la pastanaga amb la boca oberta per sentir el soroll i es menja el tomàquet com si fos una poma per mandra de tallar-lo, es fa sandvitxos de sis pisos, truites de tres ous, plats de 200 grams d’espagueti, engoleix sis o vuit mandarines per dia, xarrupa els iogurts i els flams sencers arrugant el pot sobre la seva boca oberta.

Als 54 anys, es mossega les ungles fins que no hi ha menjar al seu plat, en separa totes les substàncies de color verd, s’hi afegeix cinc o set polsims de sal i dos o tres de pebre, menja amb cullera de postres i intenta retenir el menjar dins la boca més d’un segon, abans de repetir, beu dos gots d’aigua sencers, repeteix dues o tres vegades i generalment ja no menja res més, al cafè hi posa un raig de whisky, menja cinc vegades al dia per no marejar-se, té barretes de cereals amb xocolata a tots els calaixos i bosses per si de cas, i alguna poma que sovint acaba llençant.

Com estima el personatge?

3 comentaris (+add yours?)

  1. Josep Vilaplana Martinez
    Gen 18, 2015 @ 19:07:26

    Als 11 mesos estima com s’ha d’estimar; als 16 anys s’estima però ben poc en sabem d’estimar; als 54 anys estimem l’estimar, cosa un xic diferent del que s’enten per estimar (no cal dir que als 57 anys -per sort jo encara en tinc 56- tot queda convenientment resolt i explicat: la gent dorm, o escriu, o badalla, o balla els diumenges a la tarda, o fa conferències sobre com s’ha d’estimar, o fins i tot estima amb força els dimecres a la tarda i els diumenges desprès de sopar).
    Si deixa d’escriure m’obligarà a deixar-la de llegir, i aquestes coses no es fan a un bon amic que li agrada com escriu.

    Un petó intemporal, Laura.

    Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: