BARREJATS TOTS DOS

Aquest matí t’he vist, carregada de bosses, els cabells molls, texans vermells, preciosa, però no t’he dit res. T’he seguit, tu no em veies. Les nanses de plàstic et devien segar els dits i les has deixat anar sobre un banc del carrer. T’has fregat la nuca. M’ha vingut un impuls de saludar-te, fer-te dos petons i fins i tot oferir-te ajuda amb el pes. Tocar-te lleument. Però no. He preferit el gust de veure’ns barrejats tots dos entre la gent del barri, pertanyent a la mateixa amalgama de transeünts, d’olors, de bosses, ser la mateixa essència durant uns instants. No m’ha atret gens la idea de veure’ns separats per una conversa trivial, parlant cadascú del que fa, tu cap aquí, jo cap allà, marcant una distància que no desitjo entre tu i jo. He seguit mirant-te quan has reprès la marxa, bellugant els malucs i els cabells molls. Jo he continuat camí de l’autobús però més lentament, perdent-me entre els carrerons, per fer temps. Tota aquella estona hem seguit units, barrejats tots dos en la mateixa atmosfera matinal del nostre barri.

3 comentaris (+add yours?)

  1. ingrid
    jun 01, 2014 @ 21:32:37

    Ei, en vull més!!!!! Quan estava entrant…s`ha acabat!!

    Respon

  2. Eva
    jun 02, 2014 @ 21:56:31

    Genial! Es mereix un relat curt!

    Respon

  3. toni pilar (@tonipilart)
    jun 25, 2014 @ 12:03:47

    sembla els pensaments d’un escriptor francotirador, el caçador de Michael Cimino que al final enten que ha de deixar marxar al cervol…
    adeuuuu

    Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: