ENTREBANCS ESCOLARS

—Hola! —exclama el pare de l’Anna quan es topa amb la directora a la sortida de l’escola— Quina sorpresa! Com anem?

—Ei, quant de temps, com esteu tots? —respon la directora de l’escola, sense deixar de mirar els nens i nenes que surten per la porta ordenadament.

—Bé, bé, estem fantàstics.

—Ah, collonut! I com va la pudor de peus?

—Súper bé! Hem aconseguit el nivell deu: ou podrit.

—Ai, me n’alegro. Us ho mereixeu, heu treballat molt.

—I tu com portes la infestació de polls a l’escola?

—Bé, de moment hem aconseguit que el 50% se’ls deixin, però ja saps que hi ha resistències.

—Sempre igual!

—Sí, sí, la típica família estructurada que no els deixa reproduir-se, i és clar…

—Ja sabíeu que el 100% seria inassolible, però.

—A veure, a la competència han assolit el 80%!!

—Carai! Carai! I sense trampes? —qüestiona el pare de l’Anna.

—Nooo, és clar que no! Tenen un sistema il·legal de reproducció assistida de polls i no deixen marxar cap nen sense ruixar-lo amb polls nous.

—I les famílies? D’on treuen el temps i les ganes per a dedicar-se a treure polls? Hi ha famílies que déu ni do! Van a la seva!

—I a més, també hi ha el problema del fracàs escolar —protesta ella—, no hi ha manera d’aconseguir superar el nivell estipulat pel departament.

—Com? Encara estem així?! Carai, sembla que hi ha famílies que s’entesten a motivar els seus fills, no?

—Sí, els típics pesats! —la directora rebufa— I mira que els ho repetim mil vegades: porteu-los cada tarda al centre comercial, si pot ser un mínim de tres hores diàries.

—I què? Ni cas, no?

—No, tu. A hores d’ara ja veig impossible que tres quartes parts de l’alumnat fracassi.

—Ja us heu queixat al departament? Demaneu que baixin les expectatives —proposa el pare de l’Anna, amb esperit positiu—. Almenys, que pugin ràtios o que redueixin pressupostos… No sé, hi ha mil coses que es podrien fer!

—Sí, això ja ho han fet i funciona, però hi ha un sostre de vidre…

—Les nenes, no?

—Exactament, tu ho has dit! —I sense més preàmbuls:— I, ara que ho dius, la teva filla Anna va pel mal camí, eh? Ho has de saber.

—Com? Però si la ignorem tot el dia i de tant en tant li dono un parell de cops al cap amb el bat de beisbol.

—Sí, sí, ja ho veiem, però no és suficient!

—Dons em sap greu, no en sabia res. Com que intentem no acostar-nos massa a l’escola, ni dialogar amb la seva tutora, ni res…

—Bé, tranquils, no patiu, que tot arribarà. Aviat farà dotze anys i podreu accedir al programa d’embaràs precoç sense avortament.

—Ai, que bé! —es complau el pare de l’Anna, alleujat— Doncs res, et deixo que he d’anar a buscar espines podrides per al sopar d’aquest vespre.

—Apa, doncs adéu i encantada d’haver-te vist!

4 comentaris (+add yours?)

  1. Anònim
    Gen 29, 2014 @ 19:18:58

    És el millor relat de ficció que he llegit darrerament.
    Perquè és ficció, oi?

    Respon

    • lauramencia
      Feb 03, 2014 @ 15:56:35

      Ja saps, Ànònim, que la ratlla que separa la ficció de la realitat és molt, molt fina, gairebé invisible. De fet, cap estudi científic ha comprovat la seva existència.

      Respon

  2. Josep Vilaplana Martinez
    Feb 01, 2014 @ 19:08:25

    Suat de dalt a baix i amb una trempera digne d’un emperador trempat, el ministre es va despertar. Dissortadament per a tots nosaltres, dinosauries gairebé extinguits a mig camí de la tendresa i del no res, la cartera ministerial encara hi era.

    Sort que el foc encara escalfa i la neu no vol opinar.

    Radiografia perfecte el teu diàleg. Petons variats i grans.

    Respon

    • lauramencia
      Feb 03, 2014 @ 16:00:43

      Entre la tendresa i el no-res, les carteres ministerials estan plenes de ràbia. D’on surt aquesta ràbia? Potser del foc que encara ens escalfa i de la neu que no vol opinar. O potser de la trempera que no para de fer-nos suar.
      Petons riguts!

      Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: