UN SOMRIURE ORTOGONAL DE BON MATÍ

Fins que no ha arribat el sistema ortogonal d’autobusos al barri del Front Marítim de Barcelona no m’he pogut alliberar del malefici que exercia la parada de bus de davant de casa.

Fins fa poques setmanes, just en front del meu portal hi havia una formosa parada de la línia de l’autobús 41. He viscut deu anys subjugada a la seva cadència, pendent de la seva aparició, sentint la seva vibració des del segon pis, baixant els esglaons de tres en tres, corrent els cinc metres llisos pel vestíbul d’entrada, empentant algun vianant inoportú, veient tancar-se les portes del bus sense mi a dins i esperant el següent bus amb un “meeerda” encasquetat al paladar de bon matí.

Deu anys vivint just davant d’una parada de bus no et deixen igual. Quantes vegades l’hauré vist passar de llarg, sense mi?, perdent-lo pels pèls?, escapar-se’m a ras d’ungles?! Deu anys anant a la feina amb el 41 fan un total aproximat de dos mil matins en què el malefici de la parada de bus de davant de casa ha anat fent pòsit dins les meves artèries.

Però ara, el nou sistema ortogonal ha escurçat el recorregut del 41 i ja no arriba al Front Marítim. En un sol dia, un parell d’operaris van eliminar la parada de davant de casa i ja no en queda cap rastre: van treure l’escuma vermella que anivellava el forat dels arbres de la vorera, van substituir el paviment rugós que identificava la parada per als cecs per rajola urbana corrent i van afanyar-se a pintar la zona verda sobre l’asfalt. I ara, davant de casa, just en aquell espai on abans se m’accelerava el cor a mil revolucions, hi ha tres o quatre cotxes aparcats, tranquils i silenciosos, amb el seu tiquet verd ben col·locat.

Gràcies a la nova xarxa ortogonal puc respirar. La caminadeta feliç i fresca que tinc fins a la nova parada de l’H16, el nou bus que m’enllaça amb el 41 –que he de seguir agafant per a anar a la feina–, s’agraeix molt, oi tant que sí! I si passa l’H16 i jo no sóc a la parada, no passa res, no cal córrer, ja no és la “meva” parada! Ara ja puc perdre l’autobús com ho faria qualsevol ciutadà.

El metge ja m’ha tret les pastilles del cor i tot rutlla com mai. Però encara no li he dit res dels fogots que em vénen quan veig el 41 davant del meu H16 en el tram on coincideixen les dues línies i on he de fer el transbordament, quan ja em queda clar que no podré enllaçar-lo, i que m’hauré d’esperar el següent 41 mentre em vento les calors amb la T-10.

2 comentaris (+add yours?)

  1. Josep Vilaplana Martinez
    des 24, 2013 @ 09:35:14

    “…no cal córrer, ja no és la “meva” parada, Ara ja puc perdre l’autobús com ho faria qualsevol ciutadà.” Una possible lectura, la que a mi m’agrada, del teu relat m’ha portat a pensar en que una bona part dels mals de cap, dels cansaments sense repòs possible i de les tristeses tenen a veure amb les nostres “parades”. Paranys subtils que escurçen les distàncies fins a convertir-les en quelcom inassolible; falses comoditats que ens allunyen de les “caminadetes” fresques sense cap sentit. Nostra i parada son dues paraules que fan soroll de guix a la pissarra.

    Escrius com si fos una forma de caminar, i això m’agrada molt.

    Pd. Ara mateix comença a nevar, és per això que amb el teu permis em quedo amb la imatge, molt bona, de la T-10 apaivagant les calors.

    Respon

    • lauramencia
      des 29, 2013 @ 02:29:38

      El que té el ping-pong! Fins que no et tornen la bola, no acabes de saber amb quin efecte ni amb quina força l’has enviat. Gràcies per ser a l’altra banda de la taula amb el teu subratllador, Jsp. Ara ja entenc quin significat té aquest text per a mi.

      Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: