LA MEVA HABITACIÓ

Hi somniava de nou: una cambra torta amb un llit al centre, massa alt, ocupant massa espai. Al damunt, un cobertor hortera, embrollat i molt pesat, amb els plecs aixafats, desorientats. La cortina feia panxa i es veia la barra nua que no subjectava res i el sostre escrostonat. No es podia decórrer del tot i el paisatge de fora no acaba d’il·luminar el dedins. La sensació era d’aire escaldufat, d’anar passant, d’apinyament d’andròmines, de vaguetats imprecises. La porta rascava si l’obria un xic, els calaixos tancaven algun desig. A la paret, un sol quadre: el d’un arbre abandonat. I el paper inflat per la tardor i l’hivern.

La meva habitació s’emparava dins un pis que no era meu i on s’hi accedia per una escala fosca, amb una única bombeta pelada per a tothom, amb racons deshabitats. El carrer feia pendent i el meu cotxe no frenava bé per molt pedal que pitgés. Se me n’anava de les mans, sota les fulles noves. De verdor incipient i  relliscosa. El pol·len anava caient i el parabrisa s’ennuegava de primavera.

Van ser els esternuts de primavera els que em van despertar.

3 comentaris (+add yours?)

  1. Muriel
    jun 21, 2012 @ 14:32:52

    La cambra en què vivim, la cambra amb què somiem: caracterització indirecta de personatge.

    Respon

  2. Josep Vilaplana Martinez
    jun 24, 2012 @ 16:54:38

    D’aquest somni tant precís, Laura, et despertes un xic trist i amarat de tendresa. Un plaer llegir-te.
    Bon dia i molts petons.

    Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: