DEMPEUS

Seguir dempeus sobre aquest món de palla.

Seguir dempeus sobre aquest fang.

Seguir dempeus després de la desfeta.

Seguir, seguir endavant.

 

Ben dreta damunt la corda fluixa.

Ben dreta vora l’abisme que m’atrau.

Ben dreta cap a algun lloc, on sigui.

Dreta, ben dreta, on sigui.

 

Camino i corro, allà on m’aturi.

Respiro i menjo, allà on m’esgoti.

Somric i parlo, allà on tu siguis.

 

No cauré.

No penso caure.

I si ho faig, cosiré la ferida i la repuntaré ben premuda.

I mai més no s’obrirà. Mai més.

 

T’oblidaré però m’ompliré de forats.

T’enyoraré però et tornaré a trobar.

T’escriuré però tu no em respondràs, ho sé.

Et perdré però seguiré dempeus sobre aquest món de fang.

 

Seguiré dempeus després del teu silenci.

4 thoughts on “DEMPEUS

  1. Sovint, una mica més enllà de tots els silencis es poden escoltar nous silencis un xic més acollidors -diguem que silencis plens de coses que no estan fetes de silenci-; no és infreqüent que després de creuar el seus deserts ens esperin espais menys inhòspits.

    Tanmateix, no crec que existeixi el silenci, el que si que existeixen son els moments en que no podem, o no sabem, escoltar.

    Les teves paraules somriuen damunt d’aquest món depall.

    Per cert, lamento molt comunicar-te que sempre que tu escrius a mi m’grada respondre.

    Petons.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s